logo

Cat / Esp / Eng

Exposicions 2017:

'Talibés' de Manuel Viloa

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Ajuntament Vell (Plaça de l'Ajuntament)
Horari: de dimarts a divendres de 18 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

Concebo la missió del fotògraf com la del creador d'instants, d'històries personals, sense la major transcendència, no per haver estat fortuïtament al moment idoni, sinó d'haver provocat que les escenes succeeixin de forma natural, sense envair l'existència d'uns altres. Com? Doncs no diria que de manera fàcil, però sí crec que hauria de ser sense forçar gens: solament amb la mera acció que provoca el que observa des del silenci, sense interferir, solament mirant.

S'observa sol·licitant la complicitat de l'observat per aconseguir que finalment l'observador es converteixi de nou en observat a través de la seva obra. No, no és un enganyós i retorçat joc de paraules, és més aviat un cercle virtuós en el qual tots participen des del principi, posant en harmonia les emocions. Sota la silenciosa adreça del fotògraf que, sense doblegar voluntats, és capaç de dirigir a les persones perquè no interpretin res més que la seva pròpia essència i es converteixin en actors de la seva autenticitat, que treuen de si mateixos l'expressió de sentiments profunds.

La seqüència de conducta que aplica el fotògraf, ja assumida com un coneixement inconscient, provoca, i després capta, triant exactament l'instant precís en el qual tot és tan real com inventat per a la presa. Després, quan tot està ja al seu moment just, el fotògraf, que ha adquirit domini tècnic per després oblidar tot l'après, solament aplica la seva creativitat reglada per una única norma moral: que tot succeeixi de debò.

Després, l'obra que va néixer de l'observació tornarà a ser observada pels altres, amb l'atenció posada a reconèixer en ella que l'única cosa que va ser veritable va ser el desig d'explicar una història que als ulls de qualsevol tindrà la seva major virtut en la seva sinceritat. El que ningú ha d'apreciar en la imatge és que si allí no hagués estat algú observant, això mai hagués ocorregut



41 Trofeu Torretes de Fotografia

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

El Trofeu Torretes de Fotografia està considerat com un dels més prestigiosos de l’Estat espanyol, ho confirma la participació de 363 fotògrafs de 46 països, amb més 4.000 fotografies.

En aquesta 41a edició, s’hi ha inclòs una secció especial dedicada als costums i tradicions catalanes en tots els seus aspectes, amb la finalitat de donar-les a conèixer a través del catàleg que s’edita per als participants al Torretes, especialment als d’altres nacionalitats. Per tant, aquesta edició consta de quatre apartats, fotografies monocromes de temàtica lliure, color temàtica lliure, color relacionades amb el mar en tots els seus aspectes, i color costums i tradicions catalanes.

La selecció de les obres premiades de cada un dels quatre apartats es mostra en aquesta exposició.



'Retrats del Montseny' de Mariano Pagès

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

Aquesta exposició produïda pel Museu Etnològic del Montseny, neix del projecte editorial impulsat pel fotògraf argentí, Mariano Pagès, que amb el títol Retrats del Montseny – Fesomies de la terra fa un recorregut pel Montseny de la ma dels seus protagonistes, més d’un centenar d’homes i dones: persones d’autèntica ruralitat, exponents anònims d’una cultura tradicional ancestral i una manifestació de les arrels humanes de l’emblemàtica geografia montsenyenca.

A Retrats del Montseny l’eix del discurs expositiu són les persones, convertides en testimonis anònims, protagonistes d’una terra amb empremta pròpia, el Montseny. La mostra presenta una selecció d’una quarantena d’imatges, algunes d’elles de gran format, que busquen transmetre el llegat viu del patrimoni ancestral entre l’ésser humà i la terra. Un treball fotogràfic que com explica el mateix autor, beu de les influències fotogràfiques de Richard Avedon o Humberto Rivas. Així, el visitant descobrirà la mirada, els rostres, la serenor, el gest, el pas del temps... a través d’un treball fotogràfic que malgrat les aparences transmet una gran vitalitat i una extraordinària humanitat. Com a contrapunt a la imatge, l’exposició s’acompanya d’una producció audiovisual a partir d’una selecció d’entrevistes a alguns dels protagonistes d’aquest projecte, on ens relaten les seves vivències i experiències.

Web: www.marianopages.com



'Terres Llunyanes' d'Andreu Noguero

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

Vida a la vall del riu Omo ( Etiòpia ) AFRICA

A pesar del temps transcorregut des de les primeres expedicions ( Vittorio Bottego – 1896 ) recórrer avui la zona de l'Omo no és una tasca fàcil . Per conèixer els diferents grups ètnics disseminats en una extensió comparable a Suïssa, i els minúsculs i polsegosos poblats de la qual sovint ni tan sols apareixen en els mapes. Acompanyat d'un guia local i armar-se d'una bona dosi de paciència ja que és fàcil perdre's per una pista de terra que en època seca a penes es distingeixen i en època de pluges es converteixen en impracticables fangars i preveure que algunes d'aquestes tribus no són tan amistoses com ens agradaria. Però si dures són les jornades per aquestes terres no ho serà menys el retrocés en el temps que experimentarem en trobar-nos enfront de alguns d'aquests poblats .Són cultures que en altres llocs del planeta han deixar d'existir fa milers d'anys i el mode de vida del qual està més prop de l'Edat de Pedra que de les modernes tecnologies actuals.

Comparteixen aquest territori uns 200.000 individus de 18 grups ètnics diferenciats (tsemay, benna, ari, bashada, mursi, bodi, hamer, karo, arbore, surma, nyangatom, bume, dassanetch o galep), dels aproximadament 45 que habiten el sud-oest etíop. Molts d'ells seminòmades que viuen en l'actualitat del pasturatge i l'agricultura, ja que la caça ha disminuït molt, a més d'estar regulada en l'actualitat por les reglamentacions dels Parcs Nacionals d'Omo i Mag, ocupant cadascun d'ells una marge del riu, que els divideix i delimita.

Observar a aquestes tribus en el seu entorn natural és una experiència inoblidable i única, una amalgama de noves sensacions, i un dels espectacles més singulars i increïbles que podem imaginar, però és de témer que els costums ancestrals d'aquestes gents, la seva manera de viure i comportar-se, els seus rudimentaris estris, la seva organització social, etc. estan tràgicament desapareixent de forma excessivament veloç. Un viatge al passat que no tindrà possibilitat de realitzar-se en un futur relativament pròxim.



'Northern lights' d'Eduard Mendoza

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

...Intentar captar les millors llums i ombres recorrent el planeta pot arribar a ser un somni màgic...

Llums del nord

Per què aquest nom? Són vint-i-dues imatges capturades per damunt del cercle Polar Àrtic entre els mesos de novembre a març d’aquests últims tres anys. Degut a la posició de longitud i latitud del lloc on es troba el cercle Polar Àrtic, tenim una inclinació màxima del Sol respecta a l'horitzó de poc més de quatre graus i mig al mes de novembre. Hi ha llocs que al desembre pràcticament tot el dia és de nit durant un mes. Al mes de març no tenim gaire mes de quinze graus. Això què vol dir? Doncs perquè s'entengui fàcilment, significa que hi ha una llum dolça durant tot el dia semblant a la que podem tenir un dia qualsevol de tardor a primeríssima hora a la nostra zona. ...ÉS DE SOMNI...

Amb aquesta petita mostra d'imatges m'agradaria transmetre el mateix que sento jo quan estic darrera de la càmera : els moments o instants en el temps gairebé irrepetibles, la bellesa i pau de la zona, el soroll del gel quan es trenca amb moviment de l'aigua mig glaçada, el brumeix de l'aire,... Moments d'inspiració que fa que gaudeixis de llargues estones d'unes de les millors llums i ombres del planeta.

Ara bé, quan ens deixa el sol i dóna pas a la lluna, la nit es va fent mica en mica nit tancada i és quan apareix la màgia. Les NORTHERN LIGHTS, aurores boreals. La mare naturalesa ens regala tot un ball de formes i colors en el cel. Per mi és una experiència indescriptible on qualsevol paraula o adjectiu es queda petit davant aquest gran fenomen natural que alguns hem tingut el privilegi de poder observar.

Però no sempre és fàcil veure aquestes aurores boreals ja que s’han de conjugar un munt de factors : una bona previsió meteorològica, activitat solar, intensitat KP (indicador de la força amb la que es veuran), densitat del plasma, velocitat, poca contaminació llumínica, orientació per on es veuen les primeres formes i arribar a suportar baixes temperatures mentre esperem.

Darrera d'aquestes imatges m’agradaria explicar que hi ha una planificació molt acurada de gairebé d'un any a un altre per intentar trobar les millors llums, la millor posició i angle màxim d’inclinació del sol, la fase lunar apropiada per fotografia les aurores, ...

Web: www.eduardmendoza.com



'A poc a poc oblit' de Manel Úbeda

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

El lloc d'un altre ser. El lloc de les vides exànimes, de la pedra oferta en record dels noms. La llum hi escriu irreflexions: davant de la làpida, el mausoleu, l'estàtua, l'altar. Miralls opacs. I les flors moridores que malden per ser una ofrena eterna. L'ànima alada, immòbil. El temps, com l'oracle que no hi veu, s'ha assecat sota la mortalla.

Però el temps, precisament, al lloc on no hi ha temps, enforma aquella pedra perquè els noms tornin a la vida i se'n pugui tocar el cos; el temps que reneix i s'escola pels racons d'existir. Un temps que modela el moviment dels instants sense deixar-hi senyals, sense ferir l'eternitat d'un present que, com l'ocell que fa d'heura a l'espai, no vol ser una memòria gastada —la memòria amortallada pels poemes de l'oblit.

A poc a poc oblit n'és una altra, de mortalla: la que embolca una poesia primordial.

Text de Josep Cornudella



'Aufhebung Project' d'Alfonso Legaz

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

«L'Aufhebung és un terme alemany de contradictori significat que literalment significa suprimir i conservar. En ell el filòsof Georg Wilhelm Friedrich Hegel va basar una part de la seva Dialèctica amb el qual explicar la dinámica processual de la història. L'Aufhebung és una dinámica ideal al voltant de cóm un fet històric tracta de suprimir el precedent i cóm, a la vegada, és suprimit per aquell que li segueix. Però suprimir sense eliminar-se, aconseguint una síntesi alimentada del millor de tots dos. Així, l'Aufhebung suprimeix la immediatesa de tots dos instants però els enriqueix, els eleva i aconsegueix que siguin assumits per la historia. Aufhebung Project proposa un museu i una obra d'art ja existent com a tesi-passat; una persona com l'antítesi-present que s'escapa; i el retrat fotogràfic com a síntesi que els assumeix ambdós donant lloc a nous diàlegs presents i futurs. El retrat així es converteix el singular en un objecte fet de les relacions problemàtiques entre Institució, Art i Societat.

Theodor W. Adorno va oferir un marc teòric cap a 1960 perquè, des de llavors, l'artista pogués plantejar les conseqüències de la gran massa de gent exclosa de l'art per mitjà de barreres socials, originant un art irrellevant en una societat que tot just ho tolera. Així es produeixen, en paraules d'Adorno, «senyals d'indiferència: la inquietant sensació que aquest art tant podria ser diferent com no existir en absolut». Hi participen treballadors d'oficina, mestresses de casa, estudiants, jubilats, migrants, aturats de llarga durada, policies, taxistes, acròbates de circ o atletes professionals amb poc o cap contacte amb els museus. De vegades, es tracta de persones que mai no entren a un museu, que viuen o treballen a les rodalies de la institució, i que només hi han entrat per a ser retratats en l'espai que la societat destina a exhibir una obra d'art, l’existència de la qual ignoren i per la qual ofereixen la seva indiferència.

Aufhebung Project ha estat guardonat amb el Premi de Fotografia 2016, a XLVII Edición Premios Ciudad de Alcalá.

Web: alfonsolegaz.tumblr.com



'Waterworld' de Xose Casal

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

Waterwolrd és la meva personal aproximació a la fotografia de llarga exposició, on busco un diàleg entre el real i l'irreal, amb objectes fàcilment reconeixibles, producte de l'activitat humana, i situats en un ambient d'ensomni.

L'entorn aquàtic sempre m'ha produït una especial fascinació, tant per la seva condició de mitjà primari i vital, com per l'estètica que transfereix a les imatges de llarga exposició, conferint-los un caràcter eteri.

Composicions senzilles, sense distraccions, buscant una lectura visual clara i directa, incitant a la sorpresa alhora que a la contemplació pausada.

Waterworld és al seu torn un exercici de solitud fotogràfica, de murmuris i silencis.

Sèrie realitzada entre 2013-2016, amb fotografies premiades en més de 40 certàmens nacionals i internacionals, incloent-hi: Asisafoto, La Avutarda, Joaquin Gil Marraco, Petxina D´argent, Vila de Ibi, Trofeu Torretes, Quillat, Lora del Rio, Sant Just Desvern , etc



'Fotografia Vs Alzheimer' de Jordi Gallego

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

Fa uns dos anys que estic cuidant un familiar malalt d'Alzheimer en fase inicial, (grau 4). Després d'uns mesos caòtics: metges, assistentes socials, psicòlegs (per la persona malalta i per la persona cuidadora), neuròleg, tacs, etc. vaig tenir la idea de fer-li una sessió de fotografia perquè "jo mateix" pogués distreure'm una mica ..., i va ser un encert. La sorpresa va ser meva quan vaig poder comprovar que a més de servir-me a mi per distreure'm, a ella també li servia per gaudir de la sessió fotogràfica i passar una bona estona.

Així doncs la fotografia, en el meu cas s'ha convertit en una bona teràpia tant per a mi, el cuidador, com per la persona malalta. Evidentment la fotografia no cura l'Alzheimer, de la mateixa manera que tampoc ho cura la música, però recentment uns estudis han demostrat que la música és una teràpia molt efectiva per fer aflorar sentiments perduts en la profunditat de la ment.

Essent així, per què la fotografia no pot donar els mateixos resultats com a teràpia? Amb la fotografia aconsegueixo que faci exercici físic, que camini, que aixequi els braços, que mogui el cap, ... Amb la fotografia aconsegueixo que pensi, que somrigui, que faci cara d'enfadada, que sobre-actuï, ... I el més important, amb la fotografia aconsegueixo que ella se senti la protagonista, que encara se senti útil. Això és el fonamental, perquè així deixa d'estar asseguda sense fer res més que pensar en: què li està passant ¿, enfonsant-se més i més en el caos profund del seu deteriorat cervell.

Per no fer un reportatge del dia a dia d'un malalt d'Alzheimer, presento les obres agrupades en col·leccions de tres fotografies. Fent petites històries sempre amb la mateixa protagonista: La Lolita … la meva mare de 88 anys.



'Tritones y fugas' de Pio Gerendain

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

Pedres

Recorda Pío que a partir dels 5 anys, després dels sanfermines anava amb la seva família a estiuejar a Zarauz i compte que des de llavors no ha deixat de fer-ho ni ha deixat de sorprendre's, tant a Zarauz com a Zumaya, del paisatge creat per les roques que en la costa reben la constant embranzida de l'aigua.

Perquè d'aquest paisatge tan variat i bell de la costa basca Pío solament ens mostra aquesta linea de sutura que és el flysch, les pedres dels penya-segats i els blocs despresos en aquest terreny fronterer entre la terra i el mar? Sembla evident que no vol complaure's solament en la bellesa d'aquells llocs i que el seu propòsit té mes que veure amb un sentiment essencial: vol fixar la presència del temps que de forma amb prou feines perceptible passa modificant-ho tot i es fa present en la roques caigudes, en les esquerdes que l'aigua omple o en la pedres polides per l'incessant rodar.

Les seves fotografies són imatges captades quan la llum dibuixa clarament els relleus, quan l'aspror i la rugosidad poden sentir-se, fotografies de cants rodats que l'atzar ha disposat momentàniament o porten anys allí i que realitza en blanc i negre perquè no perdin intensitat ni dramatisme. És fàcil suposar que algú que porta tota la vida amb màquines de tots els formats acompanyant-li, té milers de fotos de Pamplona, de la seva gent, dels sanfermines i dels centenars de ciutats i paisatges recorreguts però en aquest moment vol detenir-se i explicar solament el necessari, vol retratar aquest paisatge estimat que parla de la seva infància i del seu futur, un paisatge geològic que volgués etern.

Text de Pedro Salaberri



'Inspira' de Carles Rodríguez

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

Aquests retrats formen part del projecte "365 Dies 365 Entrevistes" . Durant l'any 2012 el periodista Oriol Rodriguez i jo vàrem publicar en un blog una entrevista diària. Els protagonistes eren persones de tots els àmbits professionals , culturals i socials. Va ser una experiència única i irrepetible. Cada dia un lloc nou , places, bars, carrers i ocasionalment a casa de l'entrevistat o en el seu lloc de feina. El més important era escoltar l'entrevista; em permetia copsar inconscientment l'interior de la persona, familiaritzar-nos sense saber-ho, agafar confiança l'un amb l'altre.... Ets a un metre de distància, la càmera en mà – inspira... relaxat - li dic, és intimidador. La "sessió" dura com a molt cinc minuts, el figurant no té temps d'impostar....hi ha una sinceritat espontània, una complicitat involuntària entre el subjecte i jo que és difícil d'explicar. La sol·litud el fa més vulnerable i alhora més sincer, despullat.

Web: www.flickr.com/photos/carlesrodriguez/



'Wildnature, Moments salvatges' de Francis de Andres

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

Com a fotògraf intento plasmar la bellesa, la fragilitat i l'efímer de la naturalesa a través de la Fotografia. Conscienciar amb això un respecte i cura de la fauna, perquè no desaparegui un dels majors tresors que tenim.

Fotografiar la fauna en la seva total llibertat m'ajuda a buscar detalls que l'ull humà no pot captar. En moltes ocasions per la pròpia rapidesa que succeeixen els fets. Moments especials, expressions, accions…això és el que he intentant reflectir en aquesta exposició.



'Portafolios Magazine' d'Igor Vorobey

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

Igor Vorobey va néixer a Uzbekistan, va créixer a Alemanya, va estudiar a Rússia. Actualment viu a Espanya i es dedica a la fotografia. Creu que la ciutat multinacional i assolellada de Barcelona inspira i omple la gent amb l'amor i les idees. En els seus 43 anys Igor ja ha publicat diversos poemaris, ha treballat amb els editors i ha realitzat molts projectes fotogràfics d'autor. Actualment gestiona l'empresa PORTFOLIOS Group, que inclou diverses adreces – Agencia de Models, Agència d'Organització de les festes a Espanya, Agència de la fotografia i Editorial PORTFOLIOS Magazine

Web: www.portfoliosgroup.com



'Barcelona Blanc i Negre 1971-1992' de José Antonio Andres Ferriz

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

‘Amb aquestes fotografies he volgut mostrar el canvi que va fer Barcelona, mitjançant imatges documentades, durant aquest període de vint-i-dos anys, prenem i acumulant imatges de la ciutat de: personatges, esportistes, edificis i monuments emblemàtics, estructures canviades o desaparegudes, fets, instantànies, anècdotes, efemèrides, etc.

Per saber noms i dates dels diferents continguts, que no recordava, vaig estar moltes hores mirant diaris, llibres, actes de plens, i fent preguntes o llegint en llocs com: l’Ajuntament de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya, el Centre de Documentació Històric “Casa Ardiaca”, l’Arxiu Municipal Administratiu i l’Alcaldia de Sants – Montjuïc. El meu agraïment a totes les persones que em van atendre.



'Pere Català Pic. Fotografia, patrimoni i avantguarda'

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

La trajectòria de Pere Català i Pic, un dels exponents més importants de la fotografia catalana, ens permet explicar la quotidianitat de l’ofici i alhora seguir de primera mà la història de Catalunya des de la perspectiva d’un intel·lectual, d’un self-made man.

Català Pic és conegut sobretot com a fotògraf i com a autor del famós cartell «Aixafem el feixisme», però també va treballar en un banc, va ser aprenent, pintor i retratista, pare, activista de la pàtria petita, fototècnic publicitari, articulista i professor del Seminari de Publicitat, creador del Comissariat de Propaganda i cap d’edicions, literat sense publicacions, fotògraf industrial i artístic, calçotaire, alguerista, sardanista, viatger incansable i, sobretot, amic dels amics.



'SmokeAliens' de José Luis Tejedor

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

SmokeAliens sorgeix d'experimentar amb la imaginació, de l'observació lliure de l'entorn, de jugar a reinterpretar. Partint de senzills traços de fum d'encens vaig passar a la complexitat de barrejar-los, a deixar que es fonin, a lliscar entre ells capes de color i veure què passa llavors, a deixar aflorar sentiments i visions que arriben d'allò més profund de la meva ment per portar-nos un univers d'éssers estranys: smokeAliens, inconscients, divertits i arriscats al mateix temps.

El treball resultant busca la fusió amb l'espectador, amb el que aquest veu i sent, amb el que explora de si mateix reinterpretant cadascuna de les imatges que proposo en smokeAliens.

L'experiència de veure Fum és individual i única.

Gaudeix, deixa volar la teva imaginació i comparteix amb mi també el que a tu et suggereixen.

Web: www.joseluistejedor.com
Web: www.smokealiens.com



'Breve encuentro' de Julian Ochoa

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

Com si d'un escenari minimalista es tractés, se'ns presenten aquestes imatges. Com una reflexió on el temps i la memòria habiten. On el màgic es fa quotidià, i on l'irreal es transforma en naturalesa de vida. Carregades d'una potent narrativa, i exemptes d'aquests vernissos tan a l'ús avui dia, maniqueístas, fàcils i superflus, ens proposa per contra una reflexió a uns mons construïts des de la mirada aliena, però al mateix temps, propera.

Aquest treball no és el producte d'un viatge iniciàtic, i ni tan sols el d'un col·leccionista d'imatges. Aquest bell projecte és un compromís i proposta de vida, sinceritat i veritat, realitzat per qui sens dubte és un dels grans fotògrafs nacionals en aquest gènere..



'La Poètica del Objectes' / 'Calella és Hollywood'. Institut Euclides

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

L'Institut Euclides presenta dues propostes de creació fotogràfica a partir d'estratègies fotogràfiques de creació com la descontextualització d'objectes o de persones:

LA POÈTICA DELS OBJECTES és una proposta fotogràfica realitzada pels alumnes de 2n de Batxillerat Artístic a la matèria de Cultura Audiovisual.

En aquests exercicis els alumnes havien d'explorar les possibilitats evocadores dels objectes, la seva dimensió més simbòlica. En aquesta proposta els protagonistes de les fotografies són els objectes quotidians canviant el seu significat a través del retoc o de la descontextualització. Amb aquesta manipulació de parts dels objectes o del context, es revisen els seus significats per a descobrir un món surrealista, creant d'aquesta manera una poesia visual on res és el que sembla.

CALELLA ÉS HOLLYWOOD és una proposta fotogràfica realitzada pels alumnes de 1r de Batxillerat Artístic a la matèria de Cultura Audiovisual.

En aquest treball els alumnes han treballat les possibilitats de la manipulació de la realitat mitjançant la fotografia digital per a crear històries quasi reals, o si més no, totalment possibles i provocant sorpresa al públic amb la credibilitat que els mitjans de comunicació i la societat en general li donen a la fotografia. Aquí els alumnes juguen a través de la manipulació de la realitat intervenint de forma sorprenent en el contingut de la imatge.



'Dark tourism? / Turisme obscur?' de Manel Clemente

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

El projecte fotogràfic Dark tourism? / Turisme obscur? Ens presenta una selecció d'espais de gran interès històric marcats per la mort i la tragèdia.

Manel Clemente, que ja ha treballat en els seus projectes anteriors Ghost towns i Forgotten ruins la temàtica de l'abandonament i la desolació, es proposa ara documentar i analitzar l'interès suscitat en l'actualitat per uns indrets que tot i fugir del estàndards de la indústria turística convencional reben cada any milers de visitants.

La visita a indrets vinculats a l'empresonament, la mort, el genocidi, la tragèdia... considerada per alguns autors com un fenomen contemporani i fins i tot com una moda, ... No és en absolut un nou fenomen. I no són noves tampoc les diferents inquietuds que mouen als turistes contemporanis a visitar aquests espais desolats. Memòria històrica i denúncia responsable poden així conviure i/o competir amb curiositat morbosa o gust per l'horror.

Manel Clemente, però, introdueix un interrogant al títol de l'exposició. Per a ell la visita a alguns d'aquests indrets, lluny de submergir-lo en la foscor, li ha apropat a una clarivident esperança, a la vegada responsable i exigent, que ens ha d'ajudar com a ésser humans a no cometre els absurds errors del passat.

Web: manelclemente.myportfolio.com



'India' de Miquel i Albert Viñas, Josep Ponsa i Luis Leandro Serrano

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

Es tracta d'una petita mostra del viatge conjunt que vam fer els quatre fotògrafs a la Índia a finals del 2015. Concretament a la regió del Rajasthan, a Agra i finalment a Benarés. L'exposició mostra personatges, la seva vida quotidiana i costums, i que, malgrat les grans carències i contradiccions, no perden mai el somriure davant la càmera.

Aquesta mostra ja s'ha exposat a Molins de Rei i a Sabadell a benefici de la Fundación Vicente Ferrer, per tal d'aconseguir fons per la construcció d'una o més habitatges



'Gentes del Tibet' de Miquel Parreño

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

Al cim del món envoltat de les més altes muntanyes, en un dels llocs més impressionants que he conegut en els meus viatges, i que ha estat durant molt temps un lloc gairebé inaccessible, s'ha desenvolupat una impressionant cultura basada en la religió budista, i el respecte per la vida. I en condicions d'extrema duresa climatològica i social, sobreviuen gents de gran qualitat humana, una cultura condemnada a desaparèixer devorada per la globalització que no entén de l'olor a encens, ni de la llum de les espelmes que il·luminen els seus temples, imatges de buda davant qui s'agenollen i arrosseguen en les seves oracions, després d'un llarg peregrinar cap als seus llocs sagrats, a través de llacs de blau turquesa que reflecteixen els núvols que cobreixen els grans pics de l'Himàlaia amb els seus cims coronats per les neus.

En aquest impressionant entorn,vaig tractar de captar la manera de vida de les gents del Tibet sobretot a través del retrat de les seves gents de rostre adobat per la duresa de la seva existència, difícil labor en tan escàs temps, potser tinguin raó referent a la reencarnació i siguin necessàries diverses vides per conèixer Tibet.



'Objectes Significants' de Miquel Traveria

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Sala polivalent Fàbrica Llobet
Horari: dijous i divendres de 17 a 21.30 h., caps de setmana i festius de 11 a 14 h. i de 17 a 21.30 h
Accés lliure

Objectes Significants. Una imatge, un record, un sentiment

Una reflexió al voltant del vincle emocional que podem tenir amb objectes que han estat importants en algun moment de la nostra vida. Quan hem de deixar la llar i anar a un centre residencial, deixem enrere multitud d'objectes i records que ens han acompanyat i ens enduem el allò essencial. Si algun objecte ens enduem, probablement és que ha tingut una rellevància en la nostra vida.

Els retrats han estat fets durant els anys 2013-2016 en col·laboració amb la residència Allegra-Vitamagna i a tres Complex de Gent Gran, municipals, de Sabadell. Cada imatge va acompanyada d'una petita història vital, sovint carregada d'emocions.

Ha estat un projecte participatiu que ha permès compartir i realçar persones anònimes que generosament ens ofereixen experiències humanes i universals d'amor, capacitat de lluita, perseverança, alegria, tristesa, dolor...

L'exposició mostra les imatges, el resultat final d'un procés. Per a nosaltres, tant o més que el resultat final, el que ens ha marcat és el camí que hem fet, la sort de poder haver compartit uns moments de les seves vides i d'haver compartit històries i vivències amb tots els participants.

Web: objectes-significants.blogspot.com.es
Web: imatges-i-senssacions.blogspot.com.es



'La Lliga al carrer' de Foto-Film Calella

De l'1 al 23 d'abril
Lloc: Diferents comerços de Calella
Accés lliure

La del Festimatge, no seria una exposició completa si faltessin imatges representatives dels socis de la nostra entitat. FFC a part d’organitzar activitats fotogràfiques i de cinema, també té aficionats que, mes a mes, d’octubre a maig, participen amb una de les seves obres a la Lliga Fotogràfica, competició social creada per mantenir viu l’esperit creatiu i de superació de l’apartat fotogràfic de l’entitat.

La mostra que presentem no és una exposició pensada i treballada sobre una temàtica concreta, sinó una proposta espontània amb el rerefons de la Lliga. No cal buscar-hi cap reflexió, es tracta solament d’intentar allò encara més difícil: la connexió individual entre autor i espectador.

Esperem veure’ns als diferents aparadors de la ciutat.

Llista autors de la Lliga 2017: Joan Buch, Carmen Conde, Quim Botey, Joaquim Sitjà, Jordi López, Quico Gavara, Robert Lluís, Francisco Escarmena, David Bou, Enric Munrabà, Josep lluís Fillat, Albert Puche, Manel González, Francisco Gómez, Angie Pascón, Miquel Alcaraz, Pere Bou, Jaume Estapé, Josep Maria Colomer, Joan Torrentó, Jaume Escalé, María Soler, Glòria Masferrer, Francisco Rojas, Francina Serra, Joan Comas, Xavier Rigola, Joan Sala, Xavier García, Carme Viñals, Vicens Folgado, Marçal Mora, Toni Santarén, Xavier Salicrú, Oriol Abram, Enric Marrè, Oscar Lozano, Toni López, Jaume Forest, Yarlot Gil, Sergi Cugat i Jordi Tardio.

Relació comerços de la campanya festival Festimatge:

Viatges Startour, c/Jovara 54-56
Calçats Pascual, c/Església, 74
Perfumeria Xaloc, c/Església, 119
Porti, c/Església, 136
Regals Marina, c/Església, 156
Perfumeria Vila, c/Església, 184
Can Nogué, c/Sant Antoni, 56
2spais, c/Amadeu, 103
Los Extremeños, c/Església, 129
Quim i Esteve Perruquers, c/Amadeu, 98
Papereria Roger, c/Amadeu, 7
Intersport Marquès, c/Església, 179
Can Villaret, c/Església, 123
Aromes, c/Església, 141
Xoc l’esport, c/Església, 312
Llibreria La Llopa, c/Sant Joan, 62
Papereria Nogueras, c/Amadeu, 64
Belles Arts i Manualitats Àngels, c/ Amadeu, 38
Tubert Moda, c/Sant Joan, 27
Renard, c/Església, 180-182
Can Gallart, c/San Joan, 48
Electrosol, c/Sant Pere, 101
Pastisseria Sauleda, c/Sant Joan 61
Jardí, c/Jovara , 315
Joieria Mediterrània, c/Església, 127
Viatges Union, c/Amadeu, 40
Fem Salat, Mercat municipal.