logo

Cat / Esp / Eng

Entrevista:

Josep Maria Forn: "El Festimatge és molt bona idea i cada cop agafa més impuls".

Josep Maria Forn (Foto: Tino Valduvieco)

El director de cinema Josep Maria Forn acaba de rebre el premi Gaudí d'Honor per tota la seva carrera. L'Acadèmia del Cinema Català li va lliurar aquest honor durant l'última cerimònia, celebrada al Cinema Coliseum de Barcelona. Al currículum de Josep Maria Forn sempre destacarà "La pell cremada". Es va estrenar fa 40 anys però és una obra més vigent que mai: parla de la immigració, com pocs ho han fet.


Text: Àlex M. Franquet
Calella.


- Vostè participa cada any al Festimatge de Calella, ¿què li crida més l'atenció d'aquesta edició del Festival?
- Josep Maria Forn: Espero veure molts dels curtmetratges que s'han presentat, ja que el nivell és molt alt cada any. Aquest Festimatge és molt bona idea i va agafant cada cop més impuls. Unir fotografia i cinema és molt interessant. Tinc moltes ganes de veure l'exposició que s'ha instal·lat a l'antic refugi antiaeri, perquè la meva família va escapar dels bombardejos de Barcelona i es va instal·lar a Calella durant la Guerra Civil. Igual jo vaig estar en aquell refugi de petit, no ho recordo bé, i ara hi torno però amb l'espai convertit en una sala d'exposicions. ¡Les voltes que pot donar la vida!

- L'espai d'exposicions que s'ha creat a la Fàbrica Llobet és una de les novetats d'aquest Festimatge. Hi ha entre 800 i 1000 fotografies.
- Josep Maria Forn: Recomano a tothom no deixar d'anar a la Fàbrica Llobet, perquè és impressionat. De fet, sempre havia pensat que la Fàbrica Llobet podria haver estat la seu ideal d'uns estudis de cinema, ja que Calella està molt a prop de Barcelona i la Fàbrica Llobet té unes naus molt grans. I tot això a tocar de la Carretera Nacional. És un edifici grandiós que serviria per a estudis de cinema i de rodatge. Van construir la Fàbrica a l'època gloriosa de la indústria tèxtil i llavors els metres no importaven. Jo vaig viure el projecte de Sitges per construir una Ciutat del Cinema, però es va acabar fent a Terrassa i no els hi va funcionar massa bé.

- ¿Què suposa haver rebut el guardó del Gaudí d'Honor?
- Josep Maria Forn: (riu) Per una banda, sembla que estiguin pensant que ja me'n vaig… A part d'això, hi ha un cert reconeixement a una tasca. Ho vaig dir a la cerimònia. Aquest mes de març passat fa 62 anys que vaig entrar per primera vegada en uns estudis de cinema. Són moltes pel·lícules i moltes històries. I continuo fent cinema.

- ¿I com li va amb "El Coronel Macià"?
- Josep Maria Forn: Doncs acabo d'estrenar "El Coronel Macià" a Perpinyà i un distribuïdor de la Catalunya Nord portarà la pel·lícula a ciutats com Cannes, Niça, Montpeller i Prades. El dia de la preestrena de "El Coronel Macià" a Perpinyà es va organitzar un col·loqui. Jacques Font, que és el propietari del famós cinema de Perpinyà "El Castillet". És aquell cinema al qual tanta gent hi anava durant els anys 70 a veure pel·lícules prohibides a Espanya. Jacques Font va dir que la pel·lícula li havia tocat el cor i que la volia estrenar en París, ja que aquest empresari té 200 cinemes a tota França.

- Igual pensa en una continuació de "El Coronel Macià".
- Josep Maria Forn: La tinc al cap però no vull escriure res fins que vegi que es pot rodar.

- 40 anys després i es segueix parlant de la seva pel·lícula "La pell cremada". Aquest mes de maig es podrà veure al "Lincoln Center" de Washington en un cicle de cinema català. L'han triat com una de les obres més representatives del cinema català.
- Josep Maria Forn: Hi ha pel·lícules que neixen dempeus. De la mateixa manera, hi ha pel·lícules que neixen maleïdes. Em ve al cap una cosa. Em fa molta gràcia el que diu Joan Ignasi Guardans, el responsable del Instituto de la Cinematografía. Ha proposat que aquí s'han de fer menys pel·lícules. Industrialment, està ben pensat perquè el cinema espanyol no es pot permetre produir 180 pel·lícules per any.

- Vol dir que no hi ha mercat per a tantes pel·lícules fetes aquí.
- Josep Maria Forn: És evident. Guardans proposa fer menys pel·lícules però de més cost i major qualitat. Doncs no. Això no va lligat. Si fos així, la Metro, la Paramount i les grans productores de Hollywood encertarien sempre. I s'equivoquen bastant. S'equivoca tothom perquè, a vegades, l'èxit salta sense saber el motiu.

- ¿No se saben les causes de l'èxit d'una pel·lícula?
- Josep Maria Forn: La meva teoria és que tu fas la pel·lícula i després, sense que te n'adonis, a la pel·lícula s'hi colen coses. La pel·lícula no es realitza fins que el públic la veu i, llavors, la gent hi veu coses que tu no has posat allà però que hi són. Això sembla una entelèquia però no ho és.

- Diguem que la gent s'identifica amb la pel·lícula.
- Josep Maria Forn: Exacte. Tu has ideat unes escenes pensant que funcionaran i no passa com tu pensaves. El gag que creies que anava a funcionar, no funciona. En canvi, un altre sí que funciona bé. Hi ha un sentiment col·lectiu quan el públic connecta amb una pel·lícula. Una obra cara no ha de funcionar obligatòriament. El cine és, per sort, que la gent es faci seva la pel·lícula.

- ¿I què té, llavors, "La pell cremada"?
- Josep Maria Forn: Alguna cosa té… Jo volia fer neorealisme perquè em revelava davant del cinema escapista que es feia a Espanya. Es presentava una societat falsa. Per exemple, en l'ús de decorats a les pel·lícules. No era cert que la gent de Madrid, Barcelona o Sevilla visqués en aquelles cases. Era fals. "La pell cremada" parlava de la immigració i el turisme, que eren dos fenòmens autèntics dels anys seixanta, que passaven de veritat.

- Un director de la seva generació, José María Nunes, ha mort recentment. ¿Què n'opina d'ell?
- Josep Maria Forn: Me l'estimava com un germà. Era una gran persona. Encara que som de la mateixa edat i fèiem les mateixes coses. El seu cinema no m'interessava massa. Però jo distingeixo entre la meva opinió personal i entre el Nunes amic meu personal. Ell era un enamorat del cinema. Fa molt poc vaig estar junts i vam parlar de "El Coronel Macià", que li havia agradat molt. Era una persona extraordinària. És l'últim anarquista que quedava.

- ¿Quina serà l'herència de Nunes?
- Josep Maria Forn: Quedaran pel·lícules com "Noches de vino tinto", de la que soc un fan. És una pel·lícula extraordinària, fruit d'un moment determinat. "Noches de vino tinto" em va enamorar. Després, moltes de les seves obres no em van agradar tant, però ell era un romàntic del cinema i això li haurem d'agrair sempre.