logo

Cat / Esp / Eng

Entrevista:

Josep Maria Queraltó, Col·leccionista de cinema.

Josep Maria Queraltó, serà l'encarregat del futur Museu del Cinema de Barcelona.

"El futur Museu del Cinema de Barcelona tindrà per títol De les ombres al film. Serà un museu únic al món "


Text: Àlex M. Franquet
Calella.


El col · leccionista Josep Maria Queraltó, està a punt de veure realitzat el seu somni. Treballa en la posada en marxa a Barcelona ciutat, d'un museu de la tècnica i els aparells que han configurat aquest art. Però no serà un museu avorrit, sinó un recorregut on es pugui viure en directe la història del cinema. La gent podrà tocar les màquines més antigues que van usar els pioners i comprendre com es va crear el setè art.

A aquest FESTIMATGE 2008, Josep Maria Queraltó ha portat a Calella alguna de les peces de la seva col.lecció privada, com les llanternes màgiques de 1880, que tornaran a funcionar més d'un segle després durant la Nit Veneciana, que el festival organitza el dissabte 26 de abril.

- Com i quan va començar a reunir la seva col · lecció, i què li va fer dedicar-se a reunir aparells de totes les èpoques del cinema i pre-cinema?
- Jo em dedicava professionalment al cinema, a les sales. Era el meu modus vivendi. Quan els cinemes posàvem màquines noves, em disgustava llençar les que ja no s'usaven. Sóc molt aficionat a no llençar les coses. Així vaig començar fa 30 anys. La idea era que quan jo em jubilés, tindria treball rehabilitant aquestes màquines. Deu anys enrere vaig decidir catalogar tota la meva col · lecció. Porto 3000, i segueixo en això.

- ¿I com aconsegueix aquestes peces històriques?
- De moltes maneres. Algunes peces les vaig adquirir d'altres col · leccionistes. I em vaig animar a presentar un projecte a la Universitat Pompeu Fabra, perquè s'utilitzin en la seva divulgació i ensenyament.

-Vol mostrar la història tècnica del cinema.
-Exacte. Jo sempre he dit que la tècnica va a l'una que el desenvolupament artístic. El cinema és un arbre que té dues branques: la tècnica i l'artística. L'una sense l'altra, no funcionen

-Com Truffaut i la Nouvelle Vague francesa, per exemple. Sense aquestes càmeres tan petites que usaven, les seves pel · lícules no haurien estat tan revolucionàries ....
-Claríssim. En haver-me dedicat a la tècnica, fa que em il · lusioni que tota la gent que també s'hi dedica, que tingui el seu reconeixement i es valori la seva importància. Aquesta és la qüestió

-És complicat fer un Museu del cinema?
-És lent. Cal inversió i el procés és difícil. Cal fer-ho a través d'una fundació, perquè no es faci amb diners públics. Em molestaria que deixessin de fer coses per fer aquest Museu. Preferiria tirar endavant amb diners de particulars.

-Gràcies al mecenatge, doncs.
-Seria el millor. Prefereixo comptar amb els diners de la gent que realment vol al cinema. Tot aquest projecte pot atraure un turisme cultural molt important a Barcelona, ​​ja que a Catalunya només hi ha el Museu del cinema de Girona, que és molt bonic, però és clar, cal anar a Girona

- Físicament, al Museu del Cinema de Barcelona, ​​estarà ubicat a la plaça de les Glòries?
Encara no ho sé. Al principi, havia d'estar ubicat en una antiga fàbrica restaurada del districte 22 @ del Poble Nou. Just al costadet de casa, però encara no és definitiu.

- ¿Què es podrà veure al Museu?
-La meva idea és cobrir tota l'era analògica. Perquè ens entenguem, de les ombres xineses fins a la tecnologia digital. Com la tecnologia digital deixarà sense ús l'analògic, estic decidit, encara més, a recuperar tot el que pugui.

-I tot això amb una intencionalitat didàctica.
-Quan ja no es parli de les pel · lícules, la gent podria preguntar-se com es feien aquestes coses abans. Almenys hi hauria un lloc on respondre a això. A vegades la història no agrada, especialment als estudiants. Jo els dic que a través de la història s'expliquen moltes coses, i de vegades, fins t'ensenya el que fas bé o el que no has de fer.

- ¿I què ha après vostè de la història del cinema?
-El primer, que no cal llençar res. Ja hi haurà temps per això. L'important és valorar les peces i els mitjans que han fet servir els nostres predecessors, el seu esforç i inventiva. Sense ells tampoc estaríem on estem avui.

-Tampoc sense matèries com la física, la química o als avantpassats que usaven el cervell, i també a inventors i artistes.
-Segur. En el meu col · lecció hi ha obres fetes a mà per grans fusters i ebenistes. Hi ha peces d'un rigor i perfecció, impensables avui en dia. Per exemple, les llanternes màgiques de 1880, que mostrarem a la Nit Veneciana, tenen unes fustes impossibles de torçar.

-El seu col · lecció té peces úniques com una càmera dels germans Lumière, que no és al Musée Lumière de París. També un joc d'ombres que havia pertangut ala cort de Versalles i Maria Antonieta, abans de la Revolució Francesa. Hi ha alguna peça que valori especialment?
-Hi ha una màquina de la fàbrica francesa Tries, que demostra que ells van inventar el cinema amb plaques de vidre. El suport flexible d'acetat encara no s'havia inventat, i aquesta fàbrica va crear unes foto grafies gravades en vidre que es movien durant 10 o 12 segons. Aquesta és una de les màquines que més em va sorprendre. Quan la vaig trobar, ni sabia el que era. És de l'època dels germans Lumière, entre els anys 1895 i 1900

-Podien haver estat la competència dels Lumière.
-I d'Edison. Però no només ells. La cosa és que, deixant a part aquests, hi havia molta gent que sentia la necessitat de veure imatges en moviment. I tots patentaven seus invents

- Podria vostè dir-nos si el cinema es va inventar als Estats Units oa França?
-Doncs encara no ho sabem. No està clar que fossin els Lumière qui ho van fer

-Si no ho sap vostè, no ho sabrà ningú.
-Els llibres dels Lumière, és clar, parlen d'ells, però xerrant amb algun historiador, resulta que el cinema no es va inventar al 1895, sinó 3 o 4 anys més tard.

- Per què?
-Perquè quan s'inventava alguna cosa nova, es patentava, encara que la tecnologia trigués a ser realitat. Els Lumière van crear 10 màquines de prova abans de l'arribada del cinematògraf. Quan van veure que funcionava, llavors ja van fer una sèrie de 2 o 3 centenars, que són les que ara van tan buscades pels col · leccionistes. També tenim el dubte de quan es patentaven els nous aparells. És el Cinematògraf

- Té vostè un?
-Sí

- Quant li va costar?
-Millor que no ho sàpiga la meva dona .... (Rient)

- ¿I quin nom portarà al Museu?
-Estarà situat a "La Fàbrica dels Media", i tindrà el nom "De les ombres al film". No utilitzarem la paraula museu, ja que el que he desenvolupat en aquest projecte, és un lloc on aprendre la història en viu. Vull un lloc on veure com es feien les ombres, com les representaven. O veure, com es feien les pel · lícules quan es crea el cinema, com desenvolupaven els efectes especials i els seus laboratoris. Però com es feia abans.

-Un museu molt interactiu
-Així serà. Perquè la gent vegi què passa, des que entra al laboratori fins que la veuen còmodament a la seva butaca. Aquesta és la idea. Vaig començar com a aficionat, però en veure la reacció de la gent, vaig creure que valia la pena tirar endavant. A Catalunya ia Barcelona, ​​hi ha capacitat per fer bé les coses.

- ¿Tindrà algun equivalent a Europa?
-Volem que sigui únic al món. Molt diferent a l'acostumat. Vull que la gent no s'avorreixi. Si s'avorreix, no tornes. Que la gent pugui veure, escoltar, tocar. No serveix llegir uns panells en sales fosques. Quan surtin, han d'haver passat una estona agradable sense esforç, i havent entès. Amb els mitjans tècnics d'avui en dia, i sense gastar més del que estableix, ho podem aconseguir.