logo

Cat / Esp / Eng

Entrevista:

Xavier Rigola: "Retallades a la Cultura? Quan una persona té ganes de fer les coses, les fa".

President de Foto-Film Calella


Text: Àlex M. Franquet
Calella.


- En aquesta època de retallades, quan es diu que la Cultura és el menys important, que els Ajuntaments retallen per tot arreu, i més en Cultura, com és possible que hi hagi una entitat com Foto-Film Calella que posi encara més força en el Festimatge? Teniu més ganes de fer-lo que mai?
- És fàcil. La clau és que tenim ganes de fer les coses. Quan una persona té ganes de fer les coses, doncs les fa. Cal posar una mica de voluntat, una mica de sort i molta feina. Així, arribes a on vols. És un tema de voler treballar o de no voler.

- La gent que vol treballar... sempre se'n surt.
- Exacte. Més o menys bé, però sempre se'n surt. El problema de les retallades és que un s'ha de saber adaptar al que té. No s'ha d'estirar més el braç que la màniga. Has de saber adaptar-te a la situació. Al món d'avui en dia... o t'adaptes o estàs mort. O et maten. No pots adormir-te.

- Estàs mort...
- No és que estiguis mort. Vull dir-ho més clarament: et maten. No hi ha altra opció que adaptar-te.

- Ho diu pensant en el món laboral, en el món de l'empresa, com en el que es viu al carrer.
- És així. Aleshores, és una qüestió de trobar gent que vulgui treballar. També has de tenir una mica de suport del teu Ajuntament. És un còctel. És fàcil. El problema és si la gent es cansa de treballar. Aquí és quan comencen els problemes. Realment, aquesta crisi és una crisi d'idees i de voler de treballar.

- Una crisi d'idees?
- La crisi econòmica no la pots evitar, però aquesta altra crisi, la crisi de les idees o de las ganes de treballar... aquesta crisi sí que la pots evitar. Cal treballar amb el que tenim. És la teoria xinesa: jo menjo perquè tinc un gra d'arròs. Si no tingués grans d'arròs, no menjaria. Si tinc dos grans d'arròs, doncs obro una botiga. Amb tres grans d'arròs, llavors ja puc exportar. Això és el que cal fer. No hi ha res més.

- Com és pot mantenir el nivell del Festimatge cada any però amb els mateixos diners o, fins i tot, amb menys finançament.
- Sempre amb menys diners...

- ... però la qualitat és manté.
- La gent també s'adapta. Quan hi havia vaques grasses, tothom demanava molts diners. Com que els tenies o els podies trobar... Però ara la gent s'adapta. Tots hem baixat dos o tres esglaons. O tres pisos. Ara la gent també veu les coses d'una altra manera.

- És un tema de voluntat?
- Més aviat de filosofia. Aquí el tema és no gastar en coses que no valen la pena. Cal eliminar les coses supèrflues. Si abans es feia un sopar, doncs ara no es fa. Farem un buffet. O no hi haurà flors per fer bonic. Cal adaptar-se o morir. Millor dit, cal adaptar-se o et maten. Ja està. No té més.

- Molts festivals han tingut problemes seriosos aquest any i no es faran.
- És cert. Cada any et sap greu veure que algun festival es queda pel camí.

- L'any passat, vostè va dir que el Festimatge havia arribat a un nivell i que molta gent ja venia a Calella a veure exposicions concretes, que molts aficionats a la imatge ja tenen aquesta cita com un referent.
- És cert. Si som capaços d'aguantar un parell més d'edicions... tinc la sensació que haurem de començar a dir: "a tu, no". Vull dir que haurem de començar a haver de triar entre la gran quantitat de gent que vol participar al nostre Festival. Estem en el punt just de ser un certamen de referència, encara que no m'agrada dir-ho. Quan dius que ets un certamen de referència, llavors vol dir que ja no pots tirar més a dalt. Després de ser una referència, què et queda? Res. No pot ser. Però sí és bo que la gent et conegui. La gent ja sap què és el Festimatge i, llavors, nosaltres podem entrar en una dinàmica diferent de negociació.

- El Festimatge ha arribat a aquest punt? Ja és conegut arreu?
- Estem en el punt que som com una Galeria d'Art. Hi ha galeries que ningú coneix. Hi ha galeries que tothom coneix, a les quals tothom hi vol anar. Nosaltres som una gran galeria de fotos. Si aconseguim que la gent que vingui s'hi trobi còmode, doncs aquest és el nostre objectiu. La idea és simple.

- Simple però funciona.
- Funciona perquè en aquest món funcionen les coses simples, les coses que no tenen plumes. Els pollastres ningú se'ls menja amb plumes. Per això, la gent se'l menja. És simple.

- I què augura que pot ser aquest Festimatge 2013?
- Una edició millor que la de l'any passat però pitjor que la de l'any que ve. Aquesta és la nostra filosofia. Mentre tinguem aquest tarannà de lluitar per superar-nos cada any, llavors vol dir que anem pel bon camí. Volem evolucionar per a ser cada vegada millors i adaptar-nos. No volem ser la referència del món mundial. Quan ho ets, llavors millor que pleguis.

- Si arribes al nivell del VISA Pour la Image de Perpinyà... més a dalt que allò ja no es pot arribar. Vol dir això?
- Perpinyà ja s'ha vist que no està funcionant perquè ja ha arribat a on havia d'arribar. La seva idea, potser, està esgotada. No funciona. Si ets el referent, malament. O et tornes a inventar o estàs mort...

- ... perquè llavors segueixes endavant només per rutina.
- Clar. I això no pot ser. Has de trobar coses noves. Si ens hem de reinventar, doncs ho farem cada dia.

- Quin objectiu es marca en el seu mandat com a president?
- Arribar a demà. Si arribo a demà, ja en tinc prou. Les coses no es poden pensar a llarg termini avui en dia. La filosofia bona és tenir un festival que, d'alguna manera, a Foto-Film Calella hi hagi il·lusió per organitzar-lo. A partir d'aquí no sabem on ens portarà tot plegat.