logo

Cat / Esp / Eng

Entrevista:

Herman Cater: "Aquest premi significa molt per a mi".

Herman Cater va recollir el premi acompanyat de la seva dona

El fotògraf eslovè Herman Cater és el guanyador del Premi Torretes. Amb la satisfacció d'haver aconseguit el guardó, ens atén per parlar del significat de les seves fotos i de la importància que li dóna a guanyar al Festimatge de Calella.


Text: Àlex M. Franquet
Calella.


- Ens pot explicar quina és la seva trajectòria com a fotògraf.
- El meu pare em va ensenyar a estimar la fotografia de petit però vaig començar a prendre la fotografia seriosament quan em vaig comprar una càmara digital. Primer, em vaig fer notar com a fotògraf de paisatge. Vaig rebre alguns premis. El 2009 vaig conèixer un home a la muntanya, a Eslovènia. Tenia 80 anys, va tenir 8 fills, però estava sol. Vivia a una casa molt vella. La casa no l'havien pintat des de feia anys. Cada paret tenia un color diferent.

- A les fotos ja es nota...
- Sí. Vaig fer fotos d'ell durant uns set mesos i ens vam fer amics. Però l'hivern va ser molt dolent, molt fred i ell es va congelar. No va ser capaç de fer foc i es va congelar. És una història trista però, en general, aquest home va viure feliç.

- Aquestes fotos que han guanyat el màxim premi del Festimatge expliquen una història de soledat.
- En certa manera, sí. Però l'home era feliç. Aquestes fotos tenen un missatge especial. Toquen el cor de la gent. Potser inconscientment, però la gent ha de pensar en com morirà. Estaran sols? Pobres? Malalts? El poder d'aquestes fotos és aquest: fer-te pensar.

- Vol dir que aquest home va morir feliç?
- Sí, va morir feliç, encara que mai ho sabrem del tot. El van portar a l'hospital quan el van trobar congelat i allà va morir. La seva casa estava a una hora de la ciutat més propera, però ell volia viure allà perquè els paisatges dels voltants són preciosos. Allà va viure tota la seva vida i semblava ser feliç, encara que era pobre.

- La llum que va captar en aquella casa són molt interessants.
- Com que era una casa antiga, tenia finestres a cada habitació. Totes les finestres donaven una llum especial. Em van fer falta només deu segons per fer algunes de les fotos i algunes vegades em venia llum de dues finestres, de dos costats diferents. Però algun color, com el groc brillant que surt a les fotos, no el vaig veure fins que ja havia fet la foto. Em vaig adonar més tard. Jo només utilitzo Photoshop per a corregir la composició i ajustar alguns colors. Però no gaire. Va ser així. Jo prefereixo les coses simples. No m'agrada utilitzar Photoshop com una forma de produir fotos. Si fas fotos, has de ser un fotògraf, no un dissenyador. Això és un altre camp.

- Aquestes fotos han estat un gran èxit, no només a Calella.
- Sí, a molts llocs. Aquestes fotos han estat un èxit a llocs com Abu Dhabi, Tòquio, Xipre o Santa Bàrbara, als Estats Units, Canadà o Budapest.

- I què significa per a vostè aquest premi al Festimatge?
- Significa molt. Aquest premi m'ha donat l'oportunitat d'aprendre sobre Catalunya, sobre aquest país tan bonic. He conegut a molt bons amics. La gent és molt amable i càlida.

- Estem molt contents de tenir-lo al Festimatge. En la teva vida personal, ha estat un lluitador. Vostè es va recuperar d'una malaltia greu.
- El 1995, jo vaig estar paralitzat i en coma durant 12 dies per culpa d'un accident. Estava volant en parapent i una estranya aranya em va picar. Em va transmetre un virus perillós. Vaig trigar deu anys per recuperar-se. Per això, estic molt content d'estar viu i de ser capaç de fer fotografies. La meva filla és discapacitada i aquesta va ser una altra de les raons per les quals vaig lluitar tant.

- Parlem del seu país. Vostè és d'un país petit que fa poc que forma part de la Unió Europea. Com estan les coses a Eslovènia?
- De moment, la situació econòmica no és la millor. És difícil. Tenim una població de dos milions de persones i hi ha una gran quantitat de persones sense feina, però tinc confiança en el futur. Eslovènia és un país molt bonic, amb vistes al mar, rius, llacs i muntanyes. Si podeu venir a Eslovènia, us ho recomano.

- Està preocupat pel futur d'Europa? Hi ha retallades a tots els nivells i al Regne Unit parlen de deixar la Unió Europea.
- És un perill real. Qualsevol cosa pot passar a Europa ara mateix. Però esperem que el futur sigui el millor possible. Això és tot el que podem fer. No podem canviar la política. A vegades, no m'agrada veure les notícies de la televisió. Prefereixo agafar la meva càmera i sortir a fer fotos.

- El seu país ve d'un passat comunista. Què pensarien d'Eslovènia el seu pare i el seu avi si visquessin?
- El meu pare estaria molt sorprès de veure com està Eslovènia ara mateix! Segurament, aquest nou capitalisme no és bo del tot. A vegades, es diu que el camí del mig és el millor. Ara la gent només pensa en treure beneficis de tot i es destrueix la Natura. És per això que intento fer fotos dels nostres paisatges. Vull demostrar que tenim un Planeta molt bonic i hem de tenir cura d'ell. Estem en contacte amb la Natura. Si destruïm la Natura, les persones no podran sobreviure. Aquest és el meu missatge quan faig fotografia de paisatges.