logo

Cat / Esp / Eng

Entrevista:

Sergio Oksman: "Festivals com el Festimatge em motiven".

Sergio Oksman a la Gala d'entrega de premis del Festimatge 2013

Sergio Oksman és el guanyador en el Festimatge del 2013 gràcies al seu curt "A Story for the Modlins", que ha acaparat premis en certàmens de tot el món. Oksman ens parla del curt premiat i defensa que el real i l'irreal de vegades es fonen en els seus treballs.


Text: Àlex M. Franquet
Calella.


- ¿Què li sembla el Festimatge?
- Festivals com el Festimatge són els que, realment, em motiven. He anat a molts festivals, però aquest premi en el Festimatge és especial per a mi per moltes coses. Al Festimatge, l'entusiasme de la que gent que l'organitza i dels visitants és el motor. Ser aquí, a Calella, és la meva manera de dir: m'agrada el que feu. No ho dic per quedar bé. Em sembla un festival molt interessant.

- Gràcies ...
- És que m'he quedat amb ganes d'estar més temps a Calella i de veure aquest festival únic, perquè és l'únic, que jo conegui, que uneix cinema i fotografia a la mateixa vegada. M'ha agradat molt l'afecte i la dedicació amb què es pren Foto-Film Calella aquest festival. Penso tornar quant pugui.

- ¿Aquest documental és realitat o ficció?
- ¿Què més dóna? L'origen del curt és un fotògraf de Madrid que troba el material o algú que troba el material s'ho passa. Són fotografies que apareixen a les escombraries, en un carrer al centre de Madrid. Durant uns anys, al costat d'un company seu, ell fa una investigació periodística sobre la vida d'aquesta família. Intenten fer una pel · lícula. Fan una peça que, fins i tot, es pot veure a Internet. Però, al final, abandonen el projecte i em passen a mi aquest material, i la investigació que han fet perquè, al costat dels guionistes amb què treballo, fem la pel · lícula.

- ¿Quant va durar tota la feina?
- Vam estar tres anys estudiant aquest material. La idea era explicar no el que va ser, sinó el que va poder ser la història d'aquesta gent i qui va poder ser aquesta gent.

- Va haver de ser complicat.
- És clar. Hi havia molts buits. Com farcides els buits d'una història aliena? La investigació que em van passar van ser fets aïllats. La gent creu que, per trobar un tema, ja té una pel · lícula feta. El tema és només el punt de partida. Amb un tema, tu pots fer una pel · lícula fantàstica o una porqueria.

- La història havia de ser un trencaclosques ...
- Vam estar molt temps pensant en com explicar aquesta història. Vam fer diverses versions. Fins i tot vaig rodar amb una grua dins del pis dels Modlins. Abans d'arribar a aquesta pel · lícula definitiva, vam fer moltes versions.

- ¿I aquesta versió final és realitat o ficció?
- Què és realitat i què és ficció? Què és realitat o què és mentida? El meu documental no és un fals documental perquè parteix de fets veritables. Les fotografies de la família es van trobar a les escombraries. Però utilitzo eines de la ficció per explicar la història. Sóc periodista i entenc que les eines del periodisme no són suficients, de vegades, per apropar-nos a una història. La elucubració o la imaginació són eines legítimes. També serveixen per explicar una història. Era complicat explicar la vida d'una família que ja està morta.

- Qui va llençar aquest material a les escombraries?
- Uns familiars que els quedaven a Amèrica van anar a Madrid, un cop morts tots els Modlids, i van tirar moltes fotos a les escombraries, però no per menyspreu, sinó perquè hi havia moltes còpies de cada fotografia.

- Deixant ja als Modlins. Quins projectes té per al futur?
- Estic rodant una història sobre la meva família. Vull saber si puc exorcizarme del que crec que és la meva condemna, que és una mica repetir el que van fer els homes de la meva família. Si per als Modlins vaig estar tres anys treballant, aquest llargmetratge igual el presentaré a Calella al 2.020.

- No ho crec. Acabarà abans.
- Espero ...

- No serà el seu primer llarg. Ha fet dos llargmetratges abans.
- Sí, el primer es diu "La esteticien", sobre una dona que va conèixer al metge nazi Mengele en un camp de concentració. El segon llarg és sobre l'avi de la Família Monster i es diu "Goodbay, America". Els meus treballs sempre juguen amb la memòria.

- Un curt seu sobre Ernest Hemmingway es diu "Apunts sobre l'Altre" i també juga amb la memòria, amb el present i el passat.
- És una especulació sobre què li va poder passar a Hemmingway a Pamplona i la seva relació amb els Sanfermines, que és una mica on es forja la imatge i el personatge de Hemmingway.

- Aquest curt explica que Hemmingway va estar a Pamplona i que des de l'habitació del seu hotel va veure un senyor caigut a terra atropellat pels toros. Com trobar l'habitació de l'hotel?
- Carlos Muguiro, el guionista del curt, em va enviar un text explicant que Hemmingway va estar al balcó d'aquest hotel i va veure a un senyor atropellat pels toros a terra. Era un joc del guionista. Quan vaig estar a Pamplona, ​​vaig comprovar que el balcó existeix però que, des d'allà, no es veu la cantonada. A més, Hemmingway no va estar aquest any en aquest balcó. Carlos Muguiro, el guionista, fa un parany, un joc. És l'origen de la meva feina actual. Hemmingways hi va ser un altre any. Què més dóna si des del balcó no es veu el que pensem?

- Mai se sap el que és veritat o irreal en els seus curts.
- És clar. Es tracta de reconstruir la realitat, de reinventar la realitat. El resultat és una sensació de realitat. La representació de la realitat sempre és arbitrària. Tractem de construir realitats i de jugar amb elles.

- El personatge de Hemmingway li interessa molt ...
- Sí, Hemmingway se suïcida de la mateixa manera que ho va fer el seu pare: amb una escopeta a la boca. La pel · lícula que estic fent ara sobre la meva família té a veure una mica sobre això: sobre l'innat i en quina mesura hi ha coses hereditàries. Heredas condemnes d'altres generacions.

- ¿Què opina del cinema directe, d'aquesta corrent de subgènere documental?
- No crec en la idea de la mosca a la paret, que no interfereix en el que es registra. En el moment en que poso una càmera ja estic retallant la realitat, deixant coses fora. Tot és subjectiu. El mateix val per a la suposada "objectivitat" del periodista, que creu que pot arribar a una certa veritat en contrastar informació.

- Però s'ha d'intentar.
- S'intenta, però cal assumir el que és impossible i el que no es pot explicar. Els buits i els buits cal intentar omplir amb la imaginació. És legítim fer-ho.

Argument del curtmetratge guanyador.

- Després d'aparèixer en la pel · lícula "La llavor del Diable", del director Roman Polanski, l'actor nord-americà Elmer Modlin va fugir amb la seva dona Margaret i el seu fill Nelson a viure a Madrid. Margaret es va dedicar a pintar l'arribada de l'Apocalipsi, prenent a Nelson ia Elmer com a models. Quan tots van morir, trenta anys després, centenars de fotografies i documents íntims de la família van aparèixer tirats a la vorera com un trencaclosques, esperant que algú imaginés una història per als Modlins.


www.sergiooksman.com

www.youtube.com/watch?v=xY0p1ulbNGk

Perfil:

Sergio Oksman va néixer al Brasil. Ha estudiat periodisme i cinema. Viu a Madrid, on dirigeix ​​la productora Dok Films, i és professor a l'Escola de Cinema i Televisió (ECAM).

Filmografia:

La esteticien (2004).
Goodbay, America (2006).
Notes on the Other (2009).
A Story for the Modlins (2012).
L'Assassí d'Aigües Lliures (En postproducció).