logo

Cat / Esp / Eng

Entrevista:

Lluís Barba: "Els meus muntatges parlen dels conflictes de la nostra societat"

Obra de l'exposició "Viatgers en el Temps", de Lluís Barba.

L'artista barceloní Lluís Barba va confirmar al Festimatge perquè les seves obres de collage han tingut tant de ressò als Estats Units i a Anglaterra. Barba va portar a Calella unes obres de gran tamany i de molt d'impacte visual que, a la vegada, fan pensar a l'espectador sobre la societat moderna.


Text: Àlex M. Franquet
Calella.


- Què et sembla la idea del Festimatge, d'unir fotografia i cinema en un mateix festival?
- Penso que és important fer arribar la cultura a tots els llocs posibles. El cas de Festimage és interessant perquè dóna la possibilitat que fotògrafs o artistes que no estan encara en el circuit comercial puguin tenir l'oportunitat de donar a conèixer els seus treballs. Sempre és bo descentralitzar la cultura i el fet de juntar diverses disciplines és interessant, ja que les arts entre elles sempre tendeixen a recolzar-se i es creen lectures de globalització.

- Ho havies vist en algun altre certamen?
- No n'hi ha molts, com aquests, al món. Fa poc vaig participar en el Tina B Contemporary Art Festival a Praga i, recentment, en el CONTACT Photography Festival a Toronto. En tots dos casos intervenien diverses disciplines artístiques com la fotografia, el vídeo art, el cinema i la instal·lació.

- Què et sembla la Fàbrica Llobet com a espai per a exposicions de fotografies?
- Doncs jo la veig com un espai amb possibilitats per realitzar exposicions, projectes de fotografia, vídeo art i instal·lació.

- Aquests dies que has estat a Calella, has vist alguna exposició a Calella que t'ha cridar l'atenció, que t'ha agradat especialment?
- Crec que l'exposició de Josep Maria Queraltó de cinema. Em va semblar fascinant, aprofito l'ocasió per donar-li la meva felicitació per haver estat distingit amb la Creu de Sant Jordi.

- Parlant de la teva obra, quan et qualifiques com a artista pluridisciplinar, què vols dir?
- Formalment sempre he estat un artista multidisciplinar i m'he sentit atret per diverses disciplines com la pintura, l'escultura, la instal·lació, el vídeo-art, la infografia i la fotografia. Al llarg de la meva trajectòria les he anat utilitzant totes, sempre en funció del contingut i del discurs que m'interessava expressar.

- Tens una gran influència del Pop-Art i del collage a les teves obres. D'on et ve aquesta influència? Quan vas conèixer el Pop-Art? Va ser quan vas estudiar a l'Escola a Massana de Barcelona, potser?
- Jo crec que les influències m'han anat arribant de manera simultània tant en cinema, pintura, música i arquitectura. Per poder realitzar les obres actuals cal no tan sols estar al dia i gaudir amb l''art, sinó també assimilar el que passa al teu voltant…

- Per això els teus muntatges tenen una crítica social darrera.
- Plantejo el perquè dels conflictes de la nostra societat, com l'alineació, l'aïllament, la globalització, el mestissatge, la pèrdua d'identitat. A les meves obres interrelaciono frivolitat, glamour i banalitat amb l'art, el pensament i la cultura, mitjançant objectes, personatges mediàtics, pensadors, turistes i indigents.

- Ens pots explicar què vols denunciar?
- Vull evidenciar missatges implícits a la societat com:
- Desmitificació: pistoles, bales, nuclears i tancs amb estampació de flors
- Consum massiu: marques publicitàries de multinacionals
- Manipulació: poder polític i religiós.
- Fam: alerta sobre focus de pobresa, abusos, explotació infantil i nens desnodrits…
Tot això ho vull evidenciar perquè la nostra societat viatja a dues velocitats, uns que tenen poder adquisitiu i altres que no ho tenen, els mediàtics i els que no ho són. Em sembla important que en les meves obres comparteixin espai i protagonisme.

- A les teves obres es repeteix una constant: el codi de barres a les persones. Pots explicar què vol dir?
- Incorporo en forma de tatuatge el codi de barres, com a símbol de pèrdua d'identitat individual, homologació, alineació i de consum massiu.

- La teva carrera és molt valorada als Estats Units i al món anglosaxó. Per quin motiu? Potser perquè fas servir molts referents culturals de la cultura anglosaxona?
- El procés ha estat invers, vaig començar a incorporar més elements anglosaxons i americans, a partir d'una resposta de suport cap a la meva obra. La primera vegada que es presenta la sèrie "Travellers in time" (El Jardin de les delícies de 300 x 550 cm. Diasec) a Miami Art Basel, la Fira més important del món, la repercussió a nivell d'expectació de públic, així com els mitjans va ser espectacular: London Times, CNN Nova York, el diari Miami Herald i altres. Després la vaig presentar a New York i Londres i vaig entrar en algunes de les millors col·leccions, mediàticament amb els mateixos resultats. En canvi es presenta l'obra a Catalunya i el resultat el teniu en el vostre propi Festival. No a passat res. Ni tan sols els mitjans de comunicació han dedicat una sola línia per parlar de l'obra.

- Sembla que no ets profeta a la teva terra... la teva obra té poc ressò aquí.
- Ja ha quedat clar abans, però volia afegir que malgrat tot jo continuaré treballant i col·laborant perquè algun dia aquesta tendència canviï. Jo penso que la millor ciutat del món és Barcelona. És on visc i on treballo. Em toca també viatjar molt, però al mateix temps també és enriquidor per al meu treball.

- Quin projecte de futur estàs preparant ara mateix?
- El mes de juliol torno a New York on presentaran la meva obra les galeries Cynthia Corbett de Londres i Dean Project Gallery de Nova York a Art Hamptons. Al desembre, a Miami es presenta la intervenció que jo he realitzat del Guernica de Picasso. L'obra tindrà 4 metres d'alt per 8 metres d'ample i hi haurà un muntatge de fotos en metacrilat ubicades a terra al davant de la mateixa obra.