logo

Cat / Esp / Eng

Entrevista:

Diego Modino: "Efímera és un petit conte de fades"

El director madrileny Diego Modino és el guanyador al Festimatge de Calella d'aquest 2014 gràcies al seu curtmetratge "Efímera", un treball visual molt impactant, un petit conte de fades, que ja ha rebut premis a més de 30 països. Al jurat del Festimatge li va agradar el contrast que ofereix entre dos mons.



Text: Àlex M. Franquet
Calella.


- Ha rebut més de 45 premis i va estar entre els seleccionats als Goya. Esperava aquesta reacció tan positiva ? Quin recorregut tindrà en més festivals el curt ?
- Mentre treballava en el curt de vegades pensava com seria la reacció del públic davant d'una proposta una mica radical com la que presento en aquest curt. En realitat, ni jo mateix sabia molt bé què tenia entre mans, però sí que era conscient que les reaccions podien anar des del rebuig al contrari. Sabia que hi hauria una part del públic que entraria en el joc que plantejo i una altra part que no. Per a mi, el més important és que no deixés indiferent, per bé o per mal. D'aquí a pensar que rebríem tants premis i que el curt es veuria en més de 30 països, la veritat és que ni en els meus millors somnis ho hauria imaginat. No hi ha res més gratificant per a un director que el seu treball sigui vist i no ignorat.


- Com el descriuria? Per què contrasta tant dos mons?
- Per a mi , "Efimera" és un petit conte de fades, en el qual he volgut enfrontar el món fantàstic i ple d'innocència de la infància, amb els seus somnis encara intactes, amb el món més decadent de l'adult. Crec que segons anem madurant com a persones, la nostra imatge pura del món es va degradant a poc a poc, els nostres somnis es van transformant, potser diluint, i ens tornem més pragmàtics. Amb aquesta història vaig voler jugar amb la idea que part del que érem en la nostra infància, la nostra manera de mirar el món amb fascinació, segueix estant aquí, només que està enterrada sota capes i capes d'una realitat més complexa que és la que conforma la nostra experiència de vida. Per donar suport aquesta idea, vaig crear un estil visual de dos mons contrastats, un món més rural, ecològic, i un altre més decadent i industrialitzat. D'altra banda, crec que aquesta lluita està avui dia bastant vigent.

- Com va aconseguir la participació d'Asunción Balaguer, que va ser dona de Paco Rabal. És tot un luxe comptar amb ella. Li va dir que sí ràpidament?
- Vaig aconseguir la participació d'Asunción contactant directament amb el seu agent però sense moltes esperances, ja que era un curtmetratge i, a més, el guió era bastant críptic, molt conceptual. Per la meva sorpresa, Assumpció em va trucar al poc temps dient-me que li havia encantat i que volia fer-ho.

- Quin resultat li va donar l'actuació d'Asunción?
- Com que el curt una peça eminentment visual, necessitava actors amb un físic molt concret i, en aquest sentit, Asunción complia a la perfecció el que buscava en el personatge, aquesta idea d'un àvia tendra de conte, d'una àvia que tots hauríem volgut tenir. Però és que, a més, Asunción té una capacitat gestual sorprenent que era molt important per al seu personatge, ja que no hi ha diàlegs.

- A Paula Peñalver, la nena del curt, que ja no és tan nena ara, li augura un futur en el món del cinema? Ella diu que vol intentar-ho.
- Jo crec que té capacitat i talent de sobres per dedicar-s'hi si li posa obstinació. Per a ella, aquesta va ser la seva primera experiència i va ser tan positiva que li ha entrat el cuquet. Ara mateix sé que està prenent classes d'interpretació. Espero que li vagi molt bé!

- Quin és l'origen d'aquest curt ? Comenta que la idea li surt d'una imatge concreta.
- La veritat és que l'origen del curt té poc a veure amb allò en el que s'ha acabat convertint. A molts els sorprendria que la idea me la van donar els etarres que van anunciar la treva fa ja alguns anys. Em va impactar aquesta imatge dels tres encaputxats asseguts darrere d'una taula i llançant el seu missatge de treva. Em semblava una imatge ridícula però, a la vegada, aterridora per pensar en la violència irracional que aquests tres encaputxats amb boines eren capaços d'exercir. Tot d'una, em va venir la imatge al capdavant d'una nena en vestit de ballet davant d'aquells tres homes. Em va agradar aquest contrast i em vaig preguntar si aquelles persones que, en general, utilitzen la violència de manera sistemàtica són capaços d'emocionar-se quan veuen algun tipus de bellesa. Així que la idea va sorgir d'aquí, però el meu curt està molt lluny de ser polític.

- El rodatge va durar força temps. Va ser només per la postproducció i els efectes especials?
- El rodatge va durar molt de temps, sobretot, per la complexitat del que havíem rodar. Jo era el productor també i no tenia la capacitat ni financera, ni organitzativa, per rodar-lo tot d'una tirada, així que vam haver de rodar el curt en... ¡ 5 parts ! Si, a això, li sumem que en total hi havia 70 plans amb efectes especials, podeu imaginar-vos per què vam trigar tant de temps a acabar-ho.

- Ha recollit el premi a Calella el responsable d'il·lustració, David García. Està content amb la seva feina?
- La tasca de David va ser la de dissenyar el cartell del curt. Per a mi, és importantíssim, ja que aquesta imatge és la que representarà el teu treball en tots els suports i ha de ser capaç d'atraure l'atenció de qui ho veu i de resumir l'esperit de la pel·lícula. Per a mi, és una part més de la narrativa global de la història. Perquè entengueu la importància que té el cartell, vaig trigar mesos a trobar la persona adequada per fer-ho. Comptar amb el talent de David va ser una increïble sort.

- Quins projectes tens en ment? Pots donar-nos algun detall?
- Tinc diversos projectes sobre els quals estic treballant. D'una banda, estic desenvolupant una versió llarga de "Efímera" que m'agradaria fer en animació, desenvolupant els personatges i el món visual del curt. També estic desenvolupant una història de ficció, però és molt aviat encara per parlar en detall sobre això, ja que de moment està en estat embrionari.

- El nostre festival té la particularitat que reuneix en un de sol la fotografia, el cinema i el cinema en format 9'5 . Som l'únic d'Espanya. Què et sembla aquesta idea de barrejar disciplines?
- Aquest tipus de propostes em semblen genials. Festivals de cinema, n'hi ha molts i aquest tipus de propostes com la vostra ens ajuden a reflexionar sobre el tema visual des d'altres perspectives aportant les visions personals d'artistes en diferents disciplines. No pot ser més que enriquidor!


Per a més informació:
http://vimeo.com/63748935
http://www.efimerashort.com/